L’edifici de “La Galera”  va ser construït el 1856 i ocupa una illa sencera de l’eixample Gumà de Vilanova i la Geltrú, el primer gran creixement urbà al voltant del casc antic dels dos nuclis originaris de la ciutat. A tocar de la plaça de la Vila i de la Rambla Principal, aquest edifici singular va ser promogut per Joan Samà. Un indiano enriquit a l’Havana, el qual va poder acumular un important patrimoni immobiliari a Vilanova, com aquest bloc d’habitatges que ha estat conegut per acollir durant dècades una caserna de Guàrdia Civil, però també per allotjar en altres temporades locals socials i entitats culturals.

Respecte a la seva definició arquitectònica, aquest edifici té com  a característica més singular que els seus murs interiors portants es van executar com una seqüència d’arcs a cada una de les seves tres plantes principals.

La Galera descriu doncs, una infraestructura estructural absolutament atípica per un edifici plurifamiliar construït a mitjans del segle XIX, on a part d’una façana perimetral portant, s’alcen dos murs longitudinals de 3 alçades conformant un gran sistema d’arcs.  

La nostra proposta  ha consistit en fer visibles aquests murs composats per arcs, convertint-los en els protagonistes de la casa, i donant-los valor com a seqüència estructural.

L’habitatge d’una superfície aproximada de 125 m2, tenia una distribució amb múltiples divisòries ortogonals que amagaven qualsevol indici que denotés la presència dels arcs portants.

La nova distribució ha apostat per un canvi radical d’organització, col·locant la cuina a l’entrada de la casa i buidant els llindars dels arcs, dotant aquests de representativitat i composant un nou espai diàfan d’estar i cuina que ha  desdibuixat la morfologia d’espais existent.

Per altra banda, la proposta proposa peces de mobiliari a diferents punts de la casa. Mobles negres que repeteixen el mateix llenguatge formal i materialitat, apostant per generar un contrast marcat amb l’existent, denotant la seva naturalesa efímera front del sistema estructural.

Finalment, el projecte ha introduït una geometria aleatòria, una motllura al fals sostre que uneix les diferents intervencions. Una motllura que intenta trencar la rigidesa originària de la retícula d’envans ortogonals i de la seqüència d’arcs. Quelcom més arbitrari i disruptiu dins un entramat canònic.