Projectem a partir dels llibres que hem estudiat, de les ciutats que hem viscut o de les arquitectures que hem vist. Proposem racons o detalls als nostres projectes que a vegades ja han estat executats per altres arquitectes.  Podem dir sense embuts, que a les nostres cases de Santa Coloma, utilitzem la gelosia ceràmica, tal i com va fer en Bonet Castellana als anys 50, o multitud d’edificis d’arquitectura popular, i més recentment alguns projectes d’habitatges com els dels andalusos “La panaderia” a Alcalà de Guadaira.

Per nosaltres projectar, implica recollir un munt d’idees, interpretar-les… i  adaptar-les als problemes que se’ns plantegen als nostres edificis.

Per això, ens agrada veure i buscar punts en comú entre diferents propostes d’arquitectes que no són coetanis. Busquem els llaços que uneixen els  edificis, com una afició, ja que creiem que la arquitectura ha de saber enriquir-se de tot allò que ja està fet. Cerquem doncs, les coincidències, volgudes o no, que en diferents àmbits han resolt problemes amb la mateixa solució.

De tant en tant al blog, i a mesura que les descobrim, publicarem semblances raonables entre projectes, executats o no, tal i com explicarem amb els nostres propis edificis.

La primera mostra; el Banc Melli de Teheran de  Jørn Utzon, construït l’any 1960, i el Palau de Congressos de la Expo-2008 de Saragossa, projectat pels arquitectes Nieto y Sobejano. Des del nostre punt de vista, dos projectes excel·lents, fets a partir d’una secció que es concep a partir de la reiteració estructural d’una seqüència de lluernes. Dos projectes, amb una secció que els uneix. Projectes que s’assemblen, s’ajuden i que són singulars.

Diuen que ja no es pot fer arquitectura singular, que tot ja està fet, … però;  i és que reutilitzar idees d’altres projectes i acomodar-les a nous edificis no és prou singular?