Aquesta darrera setmana, la reforma dels habitatges del carrer Josep Bertrand de Barcelona, ha estat publicada a diferents webs i blogs com archdaily, plataforma arquitectura, arqa i domus-xl. (compartim també una foto que no havíem publicat).

El projecte  parteix de la premissa de dividir un gran dúplex situat davant el parc més noble de Barcelona, en dos habitatges més adaptats a les necessitats actuals d’una família.  En una primera visió de la vivenda, el visitant ja pot intuir que es tracta d’una llar senyorial, on es faran presents tots els elements i ambients que caracteritzen una habitatge noble, i que li confereixen un caràcter tan especial.  El repte de la proposta és assolir re-habitar aquest generós espai sense que aquesta acció provoqui la pèrdua del seu caràcter primigeni. L’objectiu de la proposta és doncs, garantir la conservació de tots aquells elements que aportaven riquesa a l’espai inicial i aconseguir que la nova arquitectura estableixi un bon diàleg entre noves maneres d’habitar i el llegat heretat.

Dividir no vol dir fer dues parts iguals

Una de les principals virtuts de l’habitatge inicial és la disposició de dues terrasses de dimensions generoses en relació amb els dos nivells de la llar. Aquests espais exteriors, orientats a sud  gaudeixen d’unes vistes magnífiques amb el Turó Parc en primer terme i Barcelona i el mar com a teló de fons.La decisió de no dividir en dos aquestes terrasses va ser cabdal a l’hora de resoldre la distribució dels nous habitatges. La proposta no preveu fer dues parts iguals, dos habitatges simètrics, sinó que cerca una solució més rica i complexa.

Proposa un primer habitatge, que es desenvoluparà majoritàriament en una planta, amb un estudi a la planta sobreàtic gaudint de la terrassa de l’antiga planta àtic. Un segon habitatge,  que s’organitzarà en dues plantes, amb la terrassa orientada a sud a la planta sobreàtic, associada a les zones d’estar, menjar i cuina.  CAVAA, ha desenvolupat l’arquitectura dels dos habitatges i  ha definit l’interiorisme i el mobiliari de l’habitatge dúplex, fins al seu últim detall.

La distribució de l’habitatge dúplex

La ubicació de la zona de dia a la planta superior, permet que les zones d’estar restin íntimament lligades a l’espai exterior de la terrassa, orientat a sud, i a un segon espai exterior, que orientat a nord, es formalitza com a jardí.

Amb aquesta solució s’aconsegueix que la seqüència d’espais principals, cuina-menjador-sala es relacionin de forma diàfana amb l’exterior, creant noves visions creuades amb vistes tant cap a la ciutat de Barcelona com cap a la muntanya de Collserola. D’aquesta manera el paisatge exterior, passa a participar de les estances principals, enriquint-les i ampliant-les.

En la zona de nit, situada a la planta d’accés, s’hi ubiquen les quatre habitacions -una suite, dues estances dobles i una habitació simple-  amb els seus banys corresponents. Aquestes habitacions, amb clara orientació nord, s’obren al pati interior de l’illa. Així s’aconsegueix que gaudeixin de la privacitat i tranquil·litat que aquesta part del programa requereix.

L’espai d’accés, es defineix com a nexe d’unió entre aquestes dues zones. En aquest àmbit, l’escala de l’habitatge original es desplega amb magnifica i generosa presència per establir la relació entre els àmbits públics i privats de l’immoble.

La llum natural

El projecte té una clara vocació d’adoptar la llum natural com a element vertebrador que articula el programa, relacionant les dues plantes i l’interior d’elles amb l’exterior. És per això que en els espais de més difícil il·luminació, es generen lluernes que afavoreixen un intercanvi de sensacions. D’aquesta manera, la llum exterior entra fins als punts més foscos de l’habitatge i les visuals des d’aquests punts s’obren cap a l’exterior.

Els materials

La proposta és conscient del magnífic llegat que conté l’immoble original, preveient conservar un conjunt de materials i mobiliari de gran valor i bellesa. Elements com la magnífica escala de forja que presideix la entrada, el parquet de roure en espiga o les portes entallades de fusta es recuperen per combinar-se amb dissenys contemporanis, ressaltant per contrast els elements antics que continuaran captivant al futur usuari.

La vegetació

L’habitatge s’ubica en un petit oasis verd dins del dens teixit edificat de Barcelona. En aquest context, a tocar del Turó Park, les terrasses de l’habitatge original sempre han tingut en la vegetació un element d’especial rellevància.

És un clar exemple la presència d’una olivera, així com un important nombre d’arbustos en els diferents patis i terrasses de l’habitatge original. La proposta planteja un diàleg entre aquests elements originals i les noves plantacions que amb espècies autòctones complementen les anteriors. Del resultat, se’n deriven uns espais exteriors agradables i frescos amb una vegetació que també actua com a agent regulador de la temperatura a l’interior de l’habitatge.

Els arquitectes resolen el conjunt a través de la disposició de 9 volums amb una orientació pura nord-sud. Aquestes peces, destinades bàsicament a habitatge, es configuren mitjançant dos tipus d’agrupacions. En el front nord, blocs amb alçades superiors s’ordenen en 3 volums. En la resta de l’illa, 6 blocs amb alçades inferiors, completen un entramat de carrerons, places i espais d’accés.

Entre totes les aportacions fetes per aquesta obra, volem remarcar la gran riquesa de la configuració d’aquests espais lliures, que creen un recorreguts complexos i plens de detalls, característiques que es veuen emfatitzades per la gran destresa en la utilització dels materials. En són exemple el treball amb el formigó aconseguint diverses textures i acabats, la interessant utilització de la rajola esmaltada, l’abundant vegetació i uns característics pilars en forma de V. Tot aquest treball és podria descriure com una suggerent mescla de modernitat i rusticitat que a vegades confon i ens fa pensar en arquitectures d’altres països més exòtics.

Estem ampliant una casa a Piera, afegint-li unes motxilles de serveis a la seva esquena, a la seva façana nord. Així obtenim un espai lliure orientat a sud on hem situat les zones d’estar i dormitoris . Una casa que era feta a bocins de materials, l’hem abrigat amb una manta tèrmica, per tal d’unificar la seva imatge exterior, reduir les pèrdues energètiques de la seva pell i millorar la seva eficiència.

“Quan vam obrir la porta d’aquest pis davant del Turó Parc i vam veure la seva magnífica escala de forja,  ens vam adonar de seguida que accedíem a un habitatge noble. El repte que ens ha ofert aquest projecte ha estat conservar el seu caràcter, malgrat calia dividir-lo en dues noves vivendes i introduir-hi noves formes d’habitar. Diferents objectes i materials, ens han ajudat a entrellaçar la història d’aquesta llar amb les necessitats actuals. D’aquesta manera; l’escala de forja, el  parquet de roure en espiga o les portes entallades de fusta es combinen amb dissenys contemporanis, ressaltant per contrast els elements antics que més ens han captivat”.

La casa Valls-Feliu dins de les obres que agrupa l’anuari de la revista Quaderns, el seu darrer número.