Fa tres mesos, vaig tenir la oportunitat de visitar un dels museus que més m’ha captivat. El museu de Louisiana es troba al nord de la ciutat de Copenhague, seguint la carretera de la costa on per casualitat ens vam trobar una altra joia arquitectònica; una gasolinera d’Arne Jacobsen. L’edifici s’ubica davant del mar, abraçant entre les seves dues ales un prat obert al mar i al paisatge on s’hi exposen diferents escultures. El museu està format per quatre zones diferenciades, construïdes per un mateix equip d’arquitectes que amb el pas dels anys van incorporar llenguatges heterogenis en les successives addicions a l’edifici. Ho van fer, però, d’una manera tranquil·la i continua, sense que aquests creixements es contradiguessin entre ells.
Una antiga casa colonial per on s’accedeix actualment al museu, dóna pas a les ales sud i nord de l’edifici, dissenyades els anys 1958 i 1982 per Jorgen Bo i Wilhelm Wohlert. Dues parts de l’edifici que es van unir l’any 1992 quan es va construir l’ala est, un sala d’exposicions totalment soterrada que permet realitzar un recorregut circular a través de totes les sales del museu, i manté intacte el prat d’escultures abocat al mar. Sorprèn, que un mateix equip d’arquitectes, hagi desenvolupat i annexionat, projectes amb llenguatges tant dispars, però la elegància amb que han dissenyat cada racó i la manera com han unit les parts amb diferents llenguatges, el converteixen en una gran obra.
En definitiva; art, arquitectura i paisatge; perfecta combinació per un dia plujós.
