Les Hortes de Baix constitueixen un espai patrimonial de regadiu de 3.7Ha annex al casc antic de Caldes de Montbui, vil·la termal de fundació romana propera a Barcelona. Aquest àmbit ha patit la progressiva degradació paisatgística, ambiental i social pròpia dels paisatges periurbans del s.XX, causada bàsicament per la contaminació de les aigües del torrent local que abasteix el sistema de reg, per la mala accessibilitat i per la desestructuració de la comunitat de regants.
Aquestes hortes es regaven històricament amb sobrants d’aigua termal de safarejos i amb aigües pluvials del torrent que aboca a la sèquia principal. Aquesta sèquia, formada per murs de pedra de quasi 3m d’alçada, és el principal element del sistema de reg. Però amb el creixement urbà el torrent ha estat cobert i se li han abocat bona part de les aigües negres del centra urbà. La sèquia ha esdevingut una claveguera a cel obert. Això ha provocat un gran risc sanitari per la producció hortícola i per l’accessibilitat pública (pudors extremes i mal efecte visual). La poca disponibilitat d’aigua neta ha activat la reclamació de l’aigua com a bé públic d’un patrimoni a reintegrar dins l’imaginari ciutadà.
El projecte neix dins la Taula d’Espais Públics municipal, espai que dóna veu a iniciatives locals per la millora de l’espai públic. L’Ajuntament activa l’encàrrec per donar resposta a la necessitat de més aigües netes, pel reg, canalitzar el flux d’aigües negres que discorren a cel obert i facilitar l’accés a les hortes des del centre urbà. Els autors del projecte plantegem: entendre la parcel·lació privada hortícola com a nou espai públic autogestionat que fomenta la sobirania alimentària; co-dissenyar tot el procés amb la comunitat de regants i altres agents implicats; i reconèixer el valor que representa la gestió tradicional de l’aigua com a patrimoni material i intangible.
Amb la comunitat d’hortolans, unes 70 persones, es detecta la gestió inadequada d’aigua termal sobrant dels balnearis que s’aboca a la riera, proposant reutilitzar-la pel reg amb les aigües de més safarejos. A través d’una recerca-acció participada de dos anys, la comunitat de regants es reactiva i es consensuen intervencions acotades que no alterin l’actual sistema de reg ni la seva gestió social. L’obra s’executa amb 93.881€ i un Pla d’Ocupació Municipal. El manteniment s’assumeix per part de la comunitat de regants.
A partir del procés participat i per garantir l’abastiment d’aigua es recupera l’aigua de balnearis fins les hortes. Allà es construeix una nova bassa pública d’acumulació i refredament per repartir per tandes d’inundació, reciclant sèquies existents i mantenint el seu funcionament per gravetat, evitant la mecanització de qualsevol nou mitjà introduït. A la sèquia existent es canalitzen les aigües negres fins al col·lector i s’hi incorpora una passera per millorar l’accés a la zona, suportada a l’interior dels murs per no alterar les traces.
Es potencia la presència d’elements propis de l’auto-construcció hortícola: bolos granítics a la sèquia principal, pitxolins i toves ceràmiques a sardinell, arquetes de comporta manual, malles i tanques. S’introdueix el salze viu, antigament utilitzat per la cistelleria de vímet escalfat amb aigua termal. A més, s’aposta per un sistema pilot innovador: fitodepuració amb macròfites plantades sobre jardineres flotants, per assimilar la matèria orgànica residual sense alterar l’oscil·lació de la bassa.
