Casa Groga

Barcelona, cases entre mitgeres, cavaa, cavaa arquitectes, Habitatge, reforma, rehabilitació, vilanova i la geltrú


Compartir

La transformació d’aquest habitatge passant entre dos carrers del casc antic de Vilanova, traça un recorregut a través de les diferents estances comuns i els espais de circulació, utilitzant peces de ceràmica groga de caràcter vernacular que singularitzen la casa, enfilant-se des de la planta baixa fins a la lluerna i la terrassa.

Una reforma interior d’una casa vertical distribuïda en 3 nivells de 40 m2 que s’articula al voltant de les escales pre-existents i un pou de llum central que relaciona visualment les diferents plantes.

llegir més

Guardonats a la 1a Mostra Garraf / Alt Penedès

Barcelona, casa Lluna, cases entre mitgeres, cavaa, cavaa arquitectes, Habitatge, premis cavaa, reforma, rehabilitació, Uncategorized, vilanova i la geltrú


Compartir

La casa Casernes ha estat premiada dins la la 1a edició de la Mostra d’Arquitectura del Garraf i l’Alt Penedès convocada per la Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Una mostra amb l’objectiu de posar en valor la feina dels arquitectes i difondre l’arquitectura més rellevant del territori.

Segons notes del jurat, Casernes “es considera un treball especialment curós i enfocat a potenciar la il·luminació i ventilació naturals en un tipus edificatori –la casa de cos- especialment condicionat per la seva forma, proporció i distribució tradicionals”.

La mostra també ha seleccionat dins el seu recull la casa Lluna; on “El jurat aprecia la capacitat de millora i transformació d’aquest edifici a partir d’una operació parcial i aparentment simple. Aquesta transformació, recolzada en la modificació de recorreguts i entrades de llum, aconsegueix canviar la percepció de l’espai interior amb criteris d’espai exterior, fet que proporciona ambients útils per la seva funció i suggeridors de noves relacions interiors i lectures impensables amb la configuració precedent”.

llegir més

Casa Economia

Barcelona, cavaa, cavaa arquitectes, Habitatge, reforma, rehabilitació, Uncategorized, vilanova i la geltrú


Compartir

Ampliar un pati, buidant-lo d’elements construïts afegits.

Obrir portes, estirar finestres i transformar forjats en gelosies.

Dins un casal de doble cos de l’any 1850, la intervenció proposada s’ha basat en recuperar un pati i incloure’l com una de les estances bàsiques de la casa, com una habitació a l’aire lliure que per les seves dimensions s’assimila a la resta de les cambres de la casa.

Una actuació amb l’objectiu de desdibuixar els límits entre interior i exterior, per gaudir del caràcter domèstic del pati i transformar l’espai interior a partir de la llum guanyada.

llegir més

Casa Casernes

Barcelona, cavaa, cavaa arquitectes, Habitatge, reforma, rehabilitació, vilanova i la geltrú


Compartir

La rehabilitació de Casernes ha estat un treball basat en mostrar la successió de vides que han composat la casa i les diferents èpoques en què s’ha anat modificant.

La Gemma i el Vicenç van comprar un casal entre mitgeres que estava dividit en dos habitatges, situats a planta baixa i planta primera respectivament. La construcció partia d’una ordenació fragmentadíssima, amb greus problemes de ventilació i il·luminació. Malgrat tot, s’hi van saber observar grans virtuts com unes alçades entre forjats altes, una bona amplada entre mitgeres i detalls constructius i d’ebenisteria amb caràcter i encant per a ser conservats.

La neteja i la selecció d’aquests elements significatius ens ha portat a un present on contrasten els elements existents amb les noves intervencions i on hem volgut plasmar de manera evident la superposició de capes i vides de l’habitatge.

Els sostres vistos de la casa, ens permet entendre com si d’un diagrama temporal es tractés aquesta suma de fases d’execució. El sostre de biga metàl·lica amb volta ceràmica original es mostra net i s’entrellaça amb els nous forjats de lloses de formigó i els reforços estructurals amb bigues d’acer. L’objectiu és que cada capa, expliqui amb textures i colors diferenciats el pas dels anys i evidenciï les noves intervencions.

A nivell distributiu, dos espais existents han ordenat la proposta;  el pati interior d’illa i l’escala lineal fins la planta primera.

El pati, entès com una extensió natural dels usos d’estar de la planta baixa, ha guanyat un petit porxo i una comunicació franca amb el volum annex del fons del pati.  A aquest pati principal, hi hem sumat dos nous petits patis que complementen el sistema d’il·luminació i ventilació natural de la casa.

Es tracta, en un cas, d’una escletxa triangular al fons de la parcel·la, que permet que l’habitació de convidats tingui ventilació creuada. I en l’altre, un pati-lluerna al centre del cos principal que introdueix l’efecte xemeneia, airejant tota la casa. Aquest darrer pati, alhora crea una relació diàfana entre els diferents nivells, permet noves visuals i inunda de llum espais amb poca vinculació amb l’exterior.

Pel que fa a l’escala, l’organització de les circulacions s’ha ideat a partir d’un únic element lineal que amplia l’existent. Una escala entesa també com una escletxa que aporta llum i més amplitud als espais interiors.

El paquet d’escala i serveis s’aglutina a la mitgera sud, i ordena la planta baixa en un espai diàfan que va de carrer a pati. Accedint a la casa des de la cuina, s’encadenen els usos d’estar a planta baixa, vinculats amb l’estudi de planta primera, on els dormitoris es situen als extrems de la planta.

llegir més

La Galera

Barcelona, cavaa, cavaa arquitectes, Habitatge, reforma, rehabilitació, Uncategorized


Compartir

L’edifici de “La Galera”  va ser construït el 1856 i ocupa una illa sencera de l’eixample Gumà de Vilanova i la Geltrú, el primer gran creixement urbà al voltant del casc antic dels dos nuclis originaris de la ciutat. A tocar de la plaça de la Vila i de la Rambla Principal, aquest edifici singular va ser promogut per Joan Samà. Un indiano enriquit a l’Havana, el qual va poder acumular un important patrimoni immobiliari a Vilanova, com aquest bloc d’habitatges que ha estat conegut per acollir durant dècades una caserna de Guàrdia Civil, però també per allotjar en altres temporades locals socials i entitats culturals.

Respecte a la seva definició arquitectònica, aquest edifici té com  a característica més singular que els seus murs interiors portants es van executar com una seqüència d’arcs a cada una de les seves tres plantes principals.

La Galera descriu doncs, una infraestructura estructural absolutament atípica per un edifici plurifamiliar construït a mitjans del segle XIX, on a part d’una façana perimetral portant, s’alcen dos murs longitudinals de 3 alçades conformant un gran sistema d’arcs.  

La nostra proposta  ha consistit en fer visibles aquests murs composats per arcs, convertint-los en els protagonistes de la casa, i donant-los valor com a seqüència estructural.

L’habitatge d’una superfície aproximada de 125 m2, tenia una distribució amb múltiples divisòries ortogonals que amagaven qualsevol indici que denotés la presència dels arcs portants.

La nova distribució ha apostat per un canvi radical d’organització, col·locant la cuina a l’entrada de la casa i buidant els llindars dels arcs, dotant aquests de representativitat i composant un nou espai diàfan d’estar i cuina que ha  desdibuixat la morfologia d’espais existent.

Per altra banda, la proposta proposa peces de mobiliari a diferents punts de la casa. Mobles negres que repeteixen el mateix llenguatge formal i materialitat, apostant per generar un contrast marcat amb l’existent, denotant la seva naturalesa efímera front del sistema estructural.

Finalment, el projecte ha introduït una geometria aleatòria, una motllura al fals sostre que uneix les diferents intervencions. Una motllura que intenta trencar la rigidesa originària de la retícula d’envans ortogonals i de la seqüència d’arcs. Quelcom més arbitrari i disruptiu dins un entramat canònic.

llegir més

Casa Geltrú

casa Geltrú, cases entre mitgeres, cavaa, cavaa arquitectes, Habitatge, reforma, rehabilitació, vilanova i la geltrú


Compartir

Fruït de la re-conversió d’un petit bloc plurifamiliar del casc antic de Vilanova, el projecte de la casa Geltrú s’ha basat en la conservació de la major part de la seva estructura, mantenint i re-alçant elements claus com la volta del sostre de planta baixa i l’escala principal del bloc. Una actuació que parteix de realitzar 4 punxades de llum dins la casa: un pati interior que s’amplia a diferents nivells, un nou badalot d’escala més obert, una lluerna per la banyera i un ull a la façana principal.

cavaa_geltru_18

D’aquestes noves entrades de llum, la més important ha estat la derivada de l’enderroc de la façana interior d’illa. Un mur de maçoneria de 50 cm de gruix que ha estat substituït per un mur cortina de vidre i fusta, fusionant així els espais d’estada i cuina amb el pati interior, tot ampliant de manera  visual els límits d’aquests àmbits i dotant-los de llum natural.

El vincle entre les zones d’estar i el pou de llum, s’ha fet també per mitjà d’una escala de xapa doblegada. Una escala plegada i recolzada al paviment que s’ha proposat el més esvelta possible, per permetre una relació franca entre interior i exterior.

 

cavaa_geltru_21

cavaa_geltru_2

 

cavaa_geltru_15

llegir més

Casa Lluna

casa Lluna, cavaa, cavaa arquitectes, Habitatge, reforma, rehabilitació, vilanova i la geltrú


Compartir

Com si es tractés d’un carrer dins la casa, les finestres i balcons s’aboquen a l’espai principal d’aquesta llar del barri Vell de Vilanova.

Una extensió del carrer feta a partir del buidatge d’un forjat de la planta entresòl que ha multiplicat la llum natural d’aquest antic taller de fusteria. Així, aquesta lluerna relaciona estances i re-valoritza els espais d’estar, menjador i estudi; per esdevenir el centre de la casa al voltant del qual s’organitzen la resta de peces.

Per evidenciar l’existència del carrer dins la casa, el protagonisme rau en les obertures. Balcons, portes i finestres s’emmarquen amb motllures de fusta variades, transformant els murs que les contenen en noves façanes. Motllures de fusta de pi, diferents per cada finestra que es barregen amb murs de pedra, d’obra vista, d’obra pintada, per arribar a un collage de materials nobles i basts. L’objectiu: obtenir un contrast evident entre les pre-existències i la nova intervenció, per realitzar una proposta més atemporal i respectuosa amb el lloc.

cavaa_lluna_17

 

cavaa_lluna_blog02

cavaa_lluna_blog01

llegir més

Guanyadors del premi europeu de l’espai públic urbà

arquitectura del paisatge, cavaa, cavaa arquitectes, cíclica, hortes de caldes, premis cavaa, Urbanisme


Compartir

caldes_cavaa-cíclica_winner_v2

HEM GUANYAT EL PREMI EUROPEU D’ESPAI PÚBLIC URBÀ pel projecte del Sistema de Reg a les Hortes Termals de Caldes de Montbui juntament amb Cíclica: space, community & ecology !! El premi el compartim ex-aequo amb el projecte polonès del Centre pel Diàleg de Szczecin i quatre mencions més a diverses localitats europees així com la menció especial a la ciutat de Copenhague per la innovació i excel·lent qualitat de les seves polítiques en espai públic urbà!
Volem compartir aquest premi amb totes les persones que l’han fet possible: els col·laboradors del projecte (Aleix Rifà, Oriol Rodriguez, Kim Arcas Abella, Adrià Martín Vilaseca), els tècnics i càrregs polítics de l’Ajuntament Caldes de Montbui, el Pla d’Ocupació Municipal, la Brigada, la constructora Esocal, els fotògrafs Adrià Goula  i Jose Tostoneone i molt especialment a l’Associació d’Hortolans de les Hortes de Baix!

WE WON THE EUROPEAN PRIZE FOR URBAN PUBLIC SPACE for the Irrigation System at Thermal Gardens project in Caldes de Montbui together with Cíclica: space, community & ecology!!!
This is a joint-winner award shared with the polish project for the Dialog Centre in SZCZECIN and four more mentions. As well as the special mention for the city of Copenhague for the innovation and excellent quality of their urban public space policies!

llegir més

Sistema de reg a les hortes termals

arquitectura del paisatge, cavaa, cavaa arquitectes, cíclica, hortes de caldes, landscape architecture, paisatge, Urbanisme


Compartir

Les Hortes de Baix constitueixen un espai patrimonial de regadiu de 3.7Ha annex al casc antic de Caldes de Montbui, vil·la termal de fundació romana propera a Barcelona. Aquest àmbit ha patit la progressiva degradació paisatgística, ambiental i social pròpia dels paisatges periurbans del s.XX, causada bàsicament per la contaminació de les aigües del torrent local que abasteix el sistema de reg, per la mala accessibilitat i per la desestructuració de la comunitat de regants.

caldes_cavaa-cíclica_1

Aquestes hortes es regaven històricament amb sobrants d’aigua termal de safarejos i amb aigües pluvials del torrent que aboca a la sèquia principal. Aquesta sèquia, formada per murs de pedra de quasi 3m d’alçada, és el principal element del sistema de reg. Però amb el creixement urbà el torrent ha estat cobert i se li han abocat bona part de les aigües negres del centra urbà. La sèquia ha esdevingut una  claveguera a cel obert. Això ha provocat un gran risc sanitari per la producció hortícola i per l’accessibilitat pública (pudors extremes i mal efecte visual). La  poca disponibilitat d’aigua neta ha activat la reclamació de l’aigua com a bé públic d’un patrimoni a reintegrar dins l’imaginari ciutadà.

caldes_cavaa-cíclica_2

caldes_cavaa-cíclica_3

El projecte  neix dins la Taula d’Espais Públics municipal, espai que dóna veu a iniciatives locals per la millora de  l’espai públic. L’Ajuntament activa l’encàrrec per donar resposta a la necessitat de més aigües netes,  pel reg, canalitzar el flux d’aigües negres que discorren a cel obert i facilitar l’accés a les hortes des del centre urbà. Els autors del projecte plantegem: entendre la parcel·lació privada hortícola  com a nou espai públic autogestionat que fomenta la sobirania alimentària; co-dissenyar tot el procés amb la comunitat de regants i altres agents implicats; i reconèixer el valor que representa  la gestió tradicional de l’aigua com a patrimoni material i intangible.

Amb la comunitat d’hortolans, unes 70 persones, es detecta la gestió inadequada d’aigua termal sobrant dels balnearis que s’aboca a la riera, proposant reutilitzar-la pel reg amb les aigües de més safarejos. A través d’una recerca-acció participada de dos anys, la comunitat de regants es reactiva i es consensuen intervencions acotades que no alterin l’actual sistema de reg ni la seva gestió social. L’obra s’executa amb 93.881€ i un Pla d’Ocupació Municipal. El manteniment s’assumeix per part de la comunitat de regants.

caldes_cavaa-cíclica_5

caldes_cavaa-cíclica_4

A partir del procés participat i per garantir l’abastiment d’aigua es recupera l’aigua de balnearis fins les hortes. Allà es construeix una nova bassa pública d’acumulació i refredament per repartir per tandes d’inundació, reciclant sèquies existents i mantenint el seu funcionament per gravetat, evitant la mecanització de qualsevol nou mitjà introduït. A la sèquia existent es canalitzen les aigües negres fins al col·lector i s’hi incorpora una passera per millorar l’accés a la zona, suportada a l’interior dels murs per no alterar les traces.

Es potencia la presència d’elements propis de l’auto-construcció hortícola: bolos granítics a la sèquia principal, pitxolins i toves ceràmiques a sardinell,  arquetes de comporta manual, malles i tanques.  S’introdueix el salze viu, antigament utilitzat per la cistelleria de vímet escalfat amb aigua termal. A més, s’aposta per un sistema pilot innovador: fitodepuració amb macròfites plantades sobre jardineres flotants, per assimilar la matèria orgànica residual sense alterar l’oscil·lació de la bassa.

caldes_cavaa-cíclica_6

 

llegir més

El carrer de l’Aigua

casa de l'aigua, cavaa, cavaa arquitectes, Habitatge, notícies cavaa, vilanova i la geltrú


Compartir

El darrer projecte de rehabilitació d’un pis situat al carrer de l’Aigua de Vilanova, parteix de buscar solucions per un habitatge que presenta un handicap important de partida. Es tracta d’un entresòl amb una alçada lliure que no supera els 2,40m en les estances principals. D’altra banda, com és habitual en les intervencions que es realitzen en tipologies antigues, la distribució subdivideix la planta en moltes estances on només els espais dels extrems gaudeixen de llum natural. El projecte neix doncs de trobar solucions que d’una banda incrementin l’accés de llum natural als espais centrals i de l’altra permetin guanyar sensació d’amplitud.

cavaa_casa_aigua_9

Es parteix d’una aposta decidida per generar noves visuals que travessin l’habitatge de punta a punta. Per aconseguir-ho es multiplica el número de connexions entre els diferents espais. Apareixen noves portes que creen maneres diferents d’utilitzar les estances, optimitzant circulacions i garantint millores en la ventilació dels dormitoris. Aquesta primera aposta tot i ser una intervenció senzilla, podríem dir de “cirurgia menor” transfigura els cubiculs inicials ja que tot i mantenir el mateix nombre d’estances, aquestes deixen de ser estanques i passen a tenir programes concatenats.

cavaa_casa_aigua_11

A partir d’aquí, i buscant assolir el segon repte del projecte, es preveu posar en valor la galeria existent. Per les seves dimensions i valor arquitectònic es creu imprescindible que la sala participi del seu caràcter. Per aconseguir-ho primer cal despullar-la. S’eliminen els usos de servei que s’hi donen -bany i cuina- i tots aquells elements de tancament que amaguen o fragmenten aquesta façana de voltes – fals sostre, envans i fusteria –

Un cop despullada, cal tornar-la a vestir amb una tancament que doni protagonisme a aquestes formes geomètriques existents. D’aquesta manera, i gairebé des de qualsevol racó del pis, es pot veure alguna de les voltes. L’habitant pot mantenir una connexió visual a través de les diferents estances amb la nova façana, i aquesta visió, de llarga distància, permet contraposar l’especial geometria del pis, ajudant a minimitzar l’efecte de poca alçada entre forjats.

cavaa_casa_aigua_1

cavaa_casa_aigua_4

És a través de la introducció de nous materials, que es marca la gradació del nivell d’intervenció. Des de la mínima actualització dels espais amb front a carrer, allà on es manté el paviment hidràulic existent i només s’aprecia l’aparició d’una primera porta de connexió, fins el final del recorregut, es percep un increment paulatí en el nivell de la intervenció. A l’arribada a l’espai d’estar, la renovació és amplia. La citada reconversió de la galeria en espai central produeix l’obligada reformulació dels programes que anteriorment s’hi ubicaven.

cavaa_casa_aigua_31

llegir més