Les cases de Cos, són cases entre mitgeres d’uns 4 metres d’amplada i una llargada variable. Entre els anys 2006 i 2010 vam treballar en la reforma de 3 cases de 4×18 i una de 4×15 metres. La proporció estreta de la seves plantes va provocar que una sèrie de problemes se’ns repetissin a cada un dels projectes, sempre relacionats amb la privacitat, la ventilació i la il·luminació de les diferents estances de la casa.
El carrer i la casa. A aquests habitatges sempre hi ha una estança que es relaciona amb el carrer. El primer espai que trobarem a l’entrar a la casa planteja el primer dubte, quin ús cal que tingui aquest espai ? com ens hem de vincular amb el carrer?
Si heu viscut en ciutats petites o pobles, sabreu que abans, a l’estiu, els nostres avis treien les cadires al carrer i xerraven amb els veïns quan queia la nit, després de sopar. Actualment, la privacitat es troba summament exagerada i aquestes situacions ens semblen inversemblants. Per tant, pensar que una habitació enganxada al carrer pot relacionar-se d’una manera franca amb les voreres dels carrers, és igualment inversemblant. Vam pensar doncs, que teníem dues opcions; plantejar que el primer espai fos un magatzem que resguardés la pudor dels seus habitants,… o bé, donar a aquest espai un ús on la privacitat no fos un punt determinant.
I si entrem a la casa per la cuina? … En la major part d’aquestes cases, relacionar el rebedor amb la cuina, ens ha permès donar molta vida al inici del recorregut per la vivenda. Una cuina oberta a l’entrada, ens escurça els recorreguts fins el centre de la casa, fins a l’escala, i ens habita la vinculació amb el carrer. En certa manera obrim les finestres, traiem les cadires al carrer i xerrem amb els veïns.
Els patis interiors. La segona virtut “d’ubicar la cuina al carrer” és que hem eliminat les cuines que antigament es situaven als patis interiors d’illa; en un espai interessant que feia de transició entre el pati i la casa, però que limitava la il·luminació i ventilació de les sales. Així doncs, en aquest cas, apostem per guanyar salubritat i una relació franca amb grans finestrals de la sala i el jardí, però perdem certa riquesa espaial i tradició, o perdem idees per singularitzar la sala, aprofitant elements existents.
Una relació vertical. El centre de la casa, ha estat sempre el tercer punt clau a resoldre en aquestes antigues cases. El punt on es troben les escales i on sempre hem apostat per obrir la casa cap a la coberta, per mitjà de patis o lluernes que impregnessin de llum tots els graons, o a espais vinculats a les escales.Sales de jocs, zones d’estudi, sales d’estar que malgrat no tenen una relació directe amb l’exterior, gaudeixen d’una llum natural excel·lent i d’una gran calidesa i confort. Aquestes cases estretes, es basen doncs en un pou de llum central, on algunes escales fosques amb certa nobles amagada, reben de bon grat que foradem la coberta.
Nota: El projecte de la casa Argemí va ser realitzat conjuntament amb Javi Ortega (www.72dpi.net) i el projecte de la casa Ruiz amb Germinal Maymó, i Marc Estrugo (www.aaaid.net)